Acabo d’arribar a casa, vinc de veure el partit del Barça contra l’Athlètic de Bilbao. Feia temps que el futbol no aconseguia cridar tant la meva atenció (durant la segona part més he estat més atenta que a la primera, tot s’ha de dir!). No faré una crònica del partit bàsicament perquè no hi entenc tant de futbol com per fer-la i passo de quedar en ridícul... hi ha dos amics que es dediquen al periodisme esportiu i que estic segura que ho farien molt millor que jo!! Em limitaré a dir que han quedat 2-1, amb gols de de Ronaldinho (de penal) i deMessi, després que l’Athlètic s’avancés al marcador al principi del partit.Però sí que diré que el recital del partit d’avui, m’ha fet recordar quan era petita i el meu avi i el meu tiet se m’enduien cada dos per tres al Camp Nou. Era l’època del Dream Team: Koeman, Stoitxkov, Bakero, Guardiola... no cal dir-ho, deixaven qualsevol amb la boca oberta!!! Recordaré sempre el dia que el Barça va guanyar la segona “lliga de Tenerife”... quina bogeria!!!
De fet, gran part del meu barcelonisme (per no dir tot) li dec al meu avi, que de ben petita em va ensenyar l’himne i que em portava al camp gairebé a cada partit. Em sabia el nom de tots els jugadors i m’ho passava bomba cridant com una boja des de la segona graderia! Ara fa anys que no vaig al camp (del Barça, perquè a principis de temporada em van convidar a veure l’Espanyol i vaig anar a Montjuich dues vegades en un temps rècord!!). Bé, més ben dit, fa anys que no vaig al Camp Nou a veure futbol, que aquest estiu hi vaig anar però a veure un espectacle molt diferent, l’impressionant concert d’U2!
Total, que ara ja no sóc tan forofa com fa uns anys però, després del partit d’avui, potser m’hi torno a aficionar. Això sí, casualitats de la vida, al mòbil hi tinc una foto de l’Eto’o i una altra del Ronaldinho (concretament del seu clatell). Els hi vaig fer aquest estiu a l’aeroport, un dissabte a altes hores de la matinada mentre esperava uns amics que tornaven de vacances! Sorpreses que et dóna la vida, trobar-te a qui menys esperes i on menys t’esperes!
2 comentaris:
als aeroports és bastant fàcil coincidir amb "famosos" eh... i més esportistes que es tiren la vida viatjant pobre gent
Ai sí! Pobrets, els esportistes q es passen la vida viatjant, sobretot els futbolistes... Tot el dia amunt i avall a canvi de què? A canvi de guanyar milions d'euros per córrer en pantalons curts i fotre la bola en una xarxa?
Per cert, nosaltres, les persones normals q no agafem massa avions al llarg de l'any, no tenim el privilegi de veure molts "famosos" a l'aeroport... I no sé a l'Eli, però a mi aquest detall m'és igual.
Per cert, FORÇA BARÇA!!!!!!
Una culé.
Publica un comentari a l'entrada