Cap d'Any

Demà és la nit de Cap d’any. Una nit que abans em feia molta il·lusió i que, ara, cada vegada em fa més mandra celebrar. Perquè és una nit en què sembla que sigui obligat sortir i arribar a casa quan ja s’ha fet de dia. I... sobretot, la nit de Cap d’Any ha de ser una nit memorable! Quina ràbia. Si és pràcticament impossible que sigui memorable perquè és una nit agobiant! Està tot a rebentar de gent i et claven una morterada per cada copa que et prens. Això si tens sort i aconsegueixes arribar a la barra després de tres hores intentant obrir-te pas entre la multitud!

No cal dir que hi ha moltes maneres de celebrar el cap d’any. Quan encara ets un adolescent, acostumes a anar a alguna d’aquelles macrofestes que anuncien constantment per la ràdio... Recordo que a principis de desembre ja començàvem a planejar la nit i a mirar vestits (perquè sísí, em posava pesadíssima fins que ma mare, pobra, m’acabava comprant alguna peça de roba perquè anés ben mudada...). Abans de Nadal ja teníem l’entrada perquè, si la compraves tan anticipada, et donaven més copes a menys preu... (sembla que hagi anat a mil macrofestes i en realitat només he anat a una... Va ser per Cap d’Any del 1999 a les carpes de Torremelina!! I... curiosament... tot i que aquell cap d’any sí que va ser memorable, m’he negat sempre més a anar a cap altra festa d’aquestes).

La millor opció per celebrar el Cap d’Any és fer una “festa privada” a casa d’algú. Que no sé perquè li posen l’adjectiu “privada” perquè, segur que si t’ajuntes amb la mateixa gent qualsevol altre dia de l’any per sopar i quedar-te allà petant la xerrada, no diràs pas que t’han convidat a una festa privada!

Però com sempre passa amb aquest tipus de nits (digues-li Cap d’Any, Sant Joan o Castanyada), per molt que les critiquis, acabes sucumbint i les acabes celebrant. I si el dia abans no saps què faràs comences a estressar-te. Per això avui, vigília de Cap d’Any, estic enganxada al mòbil acabant de confirmar qui vindrà a sopar per anar a comprar el menjar, la beguda i el raïm. I demà, segur que em pimpollaré més que qualsevol altre dissabte. Perquè encara que critiqui aquesta nit, en el fons m'encanta la idea de sopar i menjar-me el raïm amb els meus amics, brindar per desitjar-los un molt bon any i canviar de xip i deixar enrere tots els mals rotllos del 2005.

Així que, a tots els qui no us ho podré dir en persona després de les campanades, us desitjo un molt bon any 2006!!