diumenge, de desembre 18, 2005

Diumenges...

Veig el cel ennuvolat i a casa em diuen que no ha sortit el sol en tot el matí (jo dormia...). És ben curiós que tonto i que mandrós pot arribar a ser un diumenge... i que diferent pot arribar a ser un diumenge segons l’edat que tinguis o segons les circumstàncies en què et trobis!!!

Recordo que, quan era petita, el diumenge era el dia que m’aixecava d’hora i anava a saltar al llit dels meus pares per despertar-los. Després esmorzàvem tots junts, anàvem a passejar, a patinar, amb bicicleta... Vaig anar creixent i, mentre ells anaven a passejar, jo em quedava a casa, mirant la tele i sentint-me gran perquè ja em deixaven quedar-me sola!

Els anys van anar passant i va començar l’època en què els diumenges al matí deixen d’existir perquè dorms... Dorms perquè has sortit de festa el dia abans i te n’has anat a dormir a les mil, o bé perquè estàs en “fase marmota” i només fas que dormir hores i hores... (de vegades penso que encara estic en aquesta fase...)

Però algun diumenge que m’he llevat d’hora per anar a cobrir alguna cosa per la ràdio o, simplement, perquè m’he despertat, he comprovat que és meravellós sortir a passejar, a comprar el diari i les postres, i arrodonir-ho fent l’aperitiu abans de tornar cap a casa a dinar!! No ens enganyem, no ho he fet gaire vegades, però les vegades que ho he fet m’ha agradat i he pensat que ho hauria de fer més sovint! Així que... prometo fer-ho quan arribi la primavera, que amb el solet ve més de gust!!

Avui, però, el meu diumenge també és més tonto del que és habitual... he sortit divendres i dissabte, no hi estic acostumada i ara n’estic pagant la factura! Però tot i que estigui força perjudicada, ha valgut molt la pena. He passat molt bones estones amb tota la meva gent... celebrant l’aniversari per partida doble!
El cap de setmana, doncs, podria resumir-se en: riure, felicitat, sorpreses, regals i molts moments “exaltación de la amistad”! ...Per què sempre acabem igual?? ;-) Jejeje...

5 comentaris:

yo ha dit...

era tan fàcil com venir a veure el hoquei eli!! A més, no és que et facis gran és de la ressaca que deuries portar!!

Nuria Peidro ha dit...

Yeeeee!!!!
Primer de tot perdó per no haver escrit abans en aquest meravellós blog. La veritat es que moltes de les coses que dius són certes i m'hi sento molt identificada.
A partir d'ara tindràs el suport d'una altra fèmina en aquest món.
Ets una crack!!!

Apa siau!!!!!

Anònim ha dit...

Ja va sent hora q deixem d'assemblar-nos a Miss Jones, no? Jeje!
Un petó.
B.

Mikel ha dit...

La veritat es que aquets dies fa una mica de pal sortir , entre el fred i els sopars de compromis tot plegat fa una mica de pal.

poliche ha dit...

la veritat... és que tu ets un cas a part.

Quanta gent arriba a casa a les set i es troba amb els pares i la germana petita ja desperts, la mare preparant l'esmorzar, el pare vestit de ciclista i la germana preparada per anar a pujar una muntanya amb 70 nens. A mi però se'm va fer raro, no el veure't arribar aquelles hores, sinó dir-te bona nit quan començava a sortir el sol.

Però bé, com tu dius, són fases de la vida, jo encara no he vist desaparéixer els matins del diumenge, sempre hi ha partit, i et recordo que ara que ja tinc l'alta hauràs de venir a veure algún partit meu, seria un petit detall per part teva.

Bona nit marmota!