dilluns, de desembre 19, 2005

Periodisme local: èxit o fracàs?

Un advocat acaba la carrera i troba una feina. No és al Bufet Quatrecases ni a cap altre de renom. És en un bufet petit però en el qual s’hi troba molt bé i fa una feina que li agrada molt. Va passant el temps i segueix treballant al mateix lloc. Quan li pregunten per la seva vida laboral i ell respon que porta X anys treballant en aquell petit bufet, la gent se n’alegra de la seva estabilitat i pensa “porta molts anys treballant al mateix lloc, serà perquè és un bon professional...”

Als periodistes que treballem en mitjans locals o comarcals, però, ens passa justament el contrari. Si algú que fa temps que no veus et pregunta per la teva vida professional, quan respons que fa un any i mig que ets en un mitjà local et mira amb cara de pena i amb un to compassiu et diu “ah... encara treballes allà...”

Si un polític fa carrera en un ajuntament, ningú no dirà que ha fracassat perquè no ha acabat fent de diputat al Parlament o al Congrés. En canvi, un periodista que voluntàriament vulgui fer carrera en un mitjà local, sí que se’l mira com un fracassat. Per què? Per què en el món del periodisme si no treballes a TV3 o a Catalunya Ràdio representa que no ets ningú i que has fracassat com a professional? Per què la societat en general és incapaç d’entendre que t’agradi treballar en un mitjà local i fer informació de proximitat? Per què sempre t’intenten consolar dient-te “tranquil·la, algun dia sortiràs per TV3 o escriuràs a La Vanguardia”? Tot això em fa molta ràbia. No tot és treballar en un gran mitjà de comunicació. Els qui viuen a les petites grans ciutats o als pobles també necessiten que algú els expliqui què passa al costat de casa seva. I el que és més important, que això que passa s’expliqui bé i de manera professional.

Fa un any i mig que treballo a Televisió de Mataró i n’estic molt satisfeta. Estic contenta perquè la feina m’agrada. M’agrada molt. M’agrada poder explicar què passa en una ciutat que cada cop em sento més meva. M’agrada entrevistar persones anònimes que, moltes vegades, expliquen coses tan o més interessants que persones “importants”. M’agrada explicar amb pèls i senyals tot el que donen de sí les Santes. I, a part de la feina en sí, em sento afortunada de tenir uns companys de feina com els que tinc. A part de ser uns grans professionals i uns excel·lents companys de feina, a TVM també hi he fet alguns d’aquells amics que s’escriuen en majúscules.

Així doncs, si tot segueix igual i acabo fent carrera a TVM, no em consideraré una fracassada. I espero que ningú no m’hi consideri perquè, si amb el temps entre tots hem aconseguit dignificar el periodisme local, haurà estat un èxit.

15 comentaris:

Oriol B. ha dit...

Aquest és el nostre repte!

Anònim ha dit...

Ep, que passa amb els drets d'autor de la foto?
A veure si tindré al final que posar un copiright, que entre tu i l'Oriol...
En tot cas, estic d'acord amb tu,... malgrat que els caps de setmana els periodistes desapareixeu i tot ho tinguem que fer els cameres... (Jo també us ....)
Una càmara amb necessitat de vacances

Cris ha dit...

Eli!
Totalment d'acord amb tu. Ni TV3 ni òsties! L'important és estar content amb la feina que fas! I tu ho estàs, oi?! Doncs amb el cap ben alt! Només faltaria!

Anònim ha dit...

Recordo que la meva primera entrevista de feina era en un gran despatx d'arqutectura d'aquells que ningú es coneix( com veureu sóc arquitecte, sí era un gran despatx que feien grans coses tan grans queel tipus de feina consistia en què em passaria el temps dibuixant banys, si banys, ja que al ser un lloc tan gran s'especialitzaven els grups de feina. Gràcies que em va sortir fatal perquè m'hagués convertit en el Preysler del despatx!
Més val treballar en un lloc on es pugui tocar de tot, així la feina no es fa monòtona! T'ho diu un que dina cada dia amb els del Pais i sols parlen de "lo magnífico que va Cuatro! Eli si et truca el Gabilondo penja, que a Mataró segur que t'estimen més! jejej
El que havia de treballar a Mataró però ja saps ....

Nuria Peidro ha dit...

Eli guapa!
Jo al principi pensava com tota aquesta gent! La que dius que sembla que només aprecia el treball d'un periodista si el seu nom o el seu caretu surten a nivell estatal. La vertitat es que ara mateix el periodisme local forma part de la meva vida i no ho canviaria per res. No em fa falta ser coneguda per saber que estic fent un servei a la gent de la meva ciutat. És on visc, on passo la major part de les meves hores i cada vegada que parlo amb alguna persona sento que estic molt a prop d'ella.
Les entrevistes, la proximitat, l'encant del maresme, la proximitat de la platja, els nous companys, la veritat es que són moltes coses que en el fons tenen el seu encant i que et fan sentir millor persona.
A tots els que parlen sense tenir ni idea és per què mai s'han sentit tan bé com nosaltres en la nostra professió.

Un petó!!!!

Josep Maria ha dit...

Almenys ho intentem, malgrat les traves que ens podem trobar per el camí, i les traves que seguiran durant temps...
Totalment d'acord!

yo ha dit...

Sens dubet Eli, si tu i la gran majoria de professionals que hi ha ara a TVM segueixen molts anys serà un molt bon senyal per la informació de proximitat.
Que duri, que duri!

Mikel ha dit...

Els periodistes sou una mica com els futbolistes , si arriba una bona oferta....es diferent en altres carreras on els sous estan mes estabilitzats ,crec.

VideoRevolucion! ha dit...

Eli,

Sobran.....

VR!.

Anònim ha dit...

Fa poc un ex company de feina va preguntar-me: "No et canses de treballar en el món local? Ara q ja no m'hi dedico penso q potser no era tan important allò q feia"... Jo vaig callar i, després de pensar-m'ho bé, li vaig dir: "Home, és cert q de vegades et sona allò q escrius pq no és cap notícia nova, però el periodisme local et compensa de moltes maneres. Per això m'agrada, de moment..". Aleshores vaig recordar-me de tots aquells q defenseu a mort el periodisme local. I vaig quedar-me amb les meves últimes paraules... "DE MOMENT". Al segon vaig pensar: "Veurem qui és el primer en canviar de mitjà, pq per molt q diguem, això no se sap mai".
Petonets.
Betty.

Poliche ha dit...

Al pot petit hi ha la bona confitura no??
No crec que siguis millor o pitjor periodista per estar o no en un mitjà més o menys important. Jo crec que mentre la teva feina et permeti viure sense problemes és més important mantenir tot allò que et pot donar el "petit comité", en aquest cas TVM, que no pas poder dir que treballes a TV3 o Cat.Radio on amb prou feines sortirà el teu nom.

Jordi ha dit...

Gracies per expresar el que molta gent sent en la nostra professio. El mon local es tot un mon i no nomes entre els companys es fan amics sino entre mitjans, cosa que se de ven a prop que als "grans mitjans" es pracicament impossible.

Una salutació a tots els que pringuem aqui a baix.

joansalicru ha dit...

eli,
ja ho has dit tot tu!
joan

Òscar ha dit...

Bé, entenc el sentit del teu text, però tinc una cosa a dir-te. Estic segur que la capacitat de maniobra que tens a TVM no la tindries mai a TV3. Si no tens deliris de grandesa, segur que et pots realitzar molt millor professionalment a un mitjà local que no pas a un gran mitjà. I la gent que pensi el que vulgui, però oi que ningú voldria prescindir de les teles o emissores petites? Ha d'haver gent professional amb ganes i il·lusió treballant-hi al darrera; i és genial que, gent com tu, empenyi cada dia el carro perquè les coses surtin i, si cada dia ho fan una mica millor, festa!
Llarga vida als mitjans locals! :D

Ramon B. ha dit...

Bé, gràcies per recordar-te dels polítics locals... Fora conyes, mot ben dit.