Periodisme local: èxit o fracàs?

Un advocat acaba la carrera i troba una feina. No és al Bufet Quatrecases ni a cap altre de renom. És en un bufet petit però en el qual s’hi troba molt bé i fa una feina que li agrada molt. Va passant el temps i segueix treballant al mateix lloc. Quan li pregunten per la seva vida laboral i ell respon que porta X anys treballant en aquell petit bufet, la gent se n’alegra de la seva estabilitat i pensa “porta molts anys treballant al mateix lloc, serà perquè és un bon professional...”

Als periodistes que treballem en mitjans locals o comarcals, però, ens passa justament el contrari. Si algú que fa temps que no veus et pregunta per la teva vida professional, quan respons que fa un any i mig que ets en un mitjà local et mira amb cara de pena i amb un to compassiu et diu “ah... encara treballes allà...”

Si un polític fa carrera en un ajuntament, ningú no dirà que ha fracassat perquè no ha acabat fent de diputat al Parlament o al Congrés. En canvi, un periodista que voluntàriament vulgui fer carrera en un mitjà local, sí que se’l mira com un fracassat. Per què? Per què en el món del periodisme si no treballes a TV3 o a Catalunya Ràdio representa que no ets ningú i que has fracassat com a professional? Per què la societat en general és incapaç d’entendre que t’agradi treballar en un mitjà local i fer informació de proximitat? Per què sempre t’intenten consolar dient-te “tranquil·la, algun dia sortiràs per TV3 o escriuràs a La Vanguardia”? Tot això em fa molta ràbia. No tot és treballar en un gran mitjà de comunicació. Els qui viuen a les petites grans ciutats o als pobles també necessiten que algú els expliqui què passa al costat de casa seva. I el que és més important, que això que passa s’expliqui bé i de manera professional.

Fa un any i mig que treballo a Televisió de Mataró i n’estic molt satisfeta. Estic contenta perquè la feina m’agrada. M’agrada molt. M’agrada poder explicar què passa en una ciutat que cada cop em sento més meva. M’agrada entrevistar persones anònimes que, moltes vegades, expliquen coses tan o més interessants que persones “importants”. M’agrada explicar amb pèls i senyals tot el que donen de sí les Santes. I, a part de la feina en sí, em sento afortunada de tenir uns companys de feina com els que tinc. A part de ser uns grans professionals i uns excel·lents companys de feina, a TVM també hi he fet alguns d’aquells amics que s’escriuen en majúscules.

Així doncs, si tot segueix igual i acabo fent carrera a TVM, no em consideraré una fracassada. I espero que ningú no m’hi consideri perquè, si amb el temps entre tots hem aconseguit dignificar el periodisme local, haurà estat un èxit.