No, no i no. No m'ha tocat ni un euro. Sóc una de les que avui li toca dir que els diners no fan la felicitat. Quin remei.A Mataró han caigut 81milions i mig d'euros. És moltíssima pasta!! Però quan realment n'he estat conscient ha estat quan ho he passat a pessetes: 135MIL MILIONS DE PESSETES!!!!Era amb la Maria dins del cotxe quan hem sentit per la ràdio que el 3er premi havia caigut a Mataró. Ens ha agafat com un atac d'histèria dient "correeeeee correeeee!! anem cap a la Rieraaaaaaa!!" El mòbil ha començat a sonar com un desesperat: la tele, la ràdio... He parlat amb el Francino!!! (ja està, ja ho he dit i ja m'he quedat tranquil·la...)
Als 10 minuts ja havíem aparcat el cotxe de qualsevol manera i corríem pels carrers del centre carregades amb càmera i micros com si s'acabés el món. La gent ens mirava com si fóssim boges.
De fet, quan hem arribat a Can Zorrilla, estàvem tan o més nervioses que els afortunats. I... què voleu que us digui... tot el matí veient milionaris brindant amb cava i dient com es gastarien els milions... la veritat és que durant unes hores m'han encomanat la seva felicitat i excitació!
Però després, a mida que ha anat passant la tarda (per algunes coses sóc lenta...) he anat prenent consciència de la realitat: segueixo igual de pobre. I també té delicte que, l'única vegada que he comprat loteria a Sort, no hi hagi anat a parar res!
El més trist és que en menys d'un any ja és la segona vegada que perdo el cul per anar a veure i a entrevistar milionaris: per Reis va ser a Sant Pol i avui, a Mataró. Cada vegada cau més a prop... qui sap si m'hauran de venir a entrevistar a mi en el proper sorteig!!
Diuen que l'esperança és l'últim que es perd... així que ja sabeu la cançó: no me llames iluso, porque tenga una ilusión!
5 comentaris:
Eli xata 135 mil milions de pessetes no eh ( que això és brutaaaaaaaaaaaaaaaaaal. Són 13.500.....el canvi a l'euru t'ha fet molt de mal també!
ups... segur?? jeje es nota que tota la vida he sigut de lletres...
Bueno, en tot cas, podríem dir que no ve d'un zero perquè segueix sent moltíssima pasta!!!
Quanta pasta, i que mal repartida!!! Mes que res perque nosaltres no hem vist ni un duro!!!
Seguint amb la meva causa perduda... Sabries dir-me com es diuen els dos protagonistes del Pastorets?
A. El dimoni i Shrek
B. Zapatero i Yamazares
C. Jonas i Mataties
Oye, que al final el dinero no debe ser lo importante no? mira todos los que pertenecemos al club de los universitarios de los 1000 euros y que algo feliz somos...digo yo.. lo que hay que hacer es no pensar mucho en lo que te diga la gente, salvo los amigos de verdad... y lo peor de todo es ponerte a pensar cuando te pillas un pedal del 15. (no era el tema pero bueno). Feliz Navidad.
ilusa! jaja
tranqui... jo segueixo la filosofia "mathew" del club "no compro loteria així segur k no em toka"... no et sentis desgraciada, pensa en la pasta k es va deixar tun avi i en la k li han tornat... o amb els pobres dl carrer dl cstat de casa k van birlarlos el numero o ns kè...
sempre toka a ki no et kau be '-_-
Publica un comentari a l'entrada