Hi vam arribar cap a quarts de dotze i el karaoke era pràcticament buit. Només hi érem nosaltres i un altre grup: els triunfitos en potència. Estic segura que, abans de pujar a l’escenari, deuen estar hores assajant davant del mirall... Però n’hi havia que, tot i cantar pastelades, s’ha de reconèixer que cantaven força bé...
El DJ karaokaire, com ja l’ha batejat l’Oriol Rodri, va fer una creuada en contra nostra.
Tot i que vam omplir com mil papers amb cançons de tot tipus, no ens cridava ni per casualitat i ens va tenir durant una bona estona allà... esperant i desesperant per cantar...Després d’una llarga espera i de repetides queixes, el debutant del grup va ser en Rodri, que va fer la primera i la millor actuació de la nit. Amb un xorro de veu impressionant va cantar “Hombre lobo en parís”. Després, de mica en mica, vam anar sortint tota la resta. La majoria cantem fatal però l’objectiu, que era riure i passar-nos-ho bé fent una cosa diferent, crec que el vam aconseguir sobradament! (Ara que ho penso, avui no ha plogut... potser és que tampoc cantem tan tan tan malament!!!)
El recital va acabar amb una dedicatòria per la Maria: el “New York New York” del Frank Sinatra.
En marxar del karaoke, ens vam dividir. Uns van marxar a dormir i, els pocs que vam quedar, vam seguir la festa al Clap. Ja eren les tres però encara ens quedava molta nit per davant...
1 comentari:
Jajaja....com te'n fots de mi!!
Publica un comentari a l'entrada