divendres, de desembre 16, 2005

26 anys... amb la calma!


Amb la calma. Aquesta ha estat la meva filosofia de vida des del dia que vaig néixer, avui fa 26 anys. De fet, fins i tot per néixer m’ho vaig prendre moooolt tranquil·lament: hauria d’haver nascut a finals de novembre i mireu quin dia som... i el dia que em vaig decidir a sortir, no us penseu que ho vaig fer amb gaire presses... ma mare sempre m’explica que vaig trigar 14 hores en néixer!! Vaig començar a intentar-ho un dissabte a l’hora de sopar... però fins diumenge a l’hora de dinar no vaig veure la llum!!

Crec que aquesta manera de néixer, amb tooota la calma del món, ha marcat el meu caràcter i la meva manera de viure la vida: sense presses i, sobretot, sense estressar-me!!

11 comentaris:

Josep Maria ha dit...

mentre et baralles amb el teu post, només dir-te que segueixis ambla calma. que no t'estressis aquest món d'estressats i disfruta de la vida amb tota lapaciència del món!
moltes felicitats!
i que en compleixis molts més... sempre al costat de les persones que t'estimen i desitgen el millor per tu!

Oriol Burgada ha dit...

Als 26 anys ets deus començar a preocupar per l'edat i aquestes coses, no? Com et sents, ara que estàs més a prop dels trenta que dels 20?

Anònim ha dit...

Per mooooolts anys així.
Felicitats wapa!

Eli

Anònim ha dit...

Si, si... tu continua amb aquesta calma, que ja va bé segons el moment... I si fa falta, ja ens estresarem la resta.

I això que felicitats.

Maria

I ni cas a l'Oriol...

Anònim ha dit...

una mare estressada i una filla calmada... combinació perfecte.
què? pesen els 26? i pensar q jo tot just en faré 18... :D:D
Elisabet Maria Albina... probeblement els dos noms ocults que ningú coneix excepte el cura; els he tret com a deducció del nom Maria amb el que batejaven tothom i Albina del sant d'avui... però cal dir que està per confirmar, no deixa de ser una hipotesi.

Apa germeneta... segueix vivint amb calma... però per certes coses jo em donaria pressa o al final acabaràs sense habitació tot i seguir vivint a casa!
Que tinguis un bon dia
MUA!

VideoRevolucion! ha dit...

Oriol, de fet....ja ho era més a prop de la 30 l'any passat. A mia mates m'ho van explicar així.

I a tú eli....Ja t'ho amb rosa y topos negros!

Salut,

Oriol Rodríguez ha dit...

Felicitats Elisenda Maria Albina!

Benvinguda als que ja som molt a propet dels 30.....

petonets!

Anònim ha dit...

No cal q repeteixi el q t'he dit avui... Així q et demanaré una altra cosa: APROFITA, APROFITA, APROFITA.... per dir i fer tot el q vulguis i puguis aquest any, aquest mes, aquesta setmana, avui, aquesta tarda, ara mateix, JA!!!!! Q la vida són dos dies i no sabem mai q passarà a partir d'aquest segon...
26 petons dels sorollosos.

Betty

P.D. Oriol, les dones q ens apropem als 30 som massa madures com per preocupar-nos per "l'edat i aquestes coses".. Jeje!

Anònim ha dit...

ANYS I ANYS, PER MOLTS ANYS... ;)

http://www.fotolog.com/neiba_neiba/

Cris ha dit...

Moltes felicitats, Eli!

Elisabet ha dit...

Moltíssimes gràcies a tots!!!